Suposo que tots vostès apreciats companys, han coincidit en alguna ocasió amb algún entès en certa matèria, des del vi fins al cinema. El vocabulari que empren és buit i carent d’un significat objectiu i real. I això, a nosaltres, ens solleva, ens exaspera, però també ens excita i ens fa suquejar.
Benvinguts a l’embafadora biblioteca del Quixot, al calaix dels mitjons bruts de Lolita Haze, al pastís de noces de la senyoreta Havisham, a la pota de pal de John Silver, al twist d’en Vincent Vega, al despatx de don Vito en la penombra, a la guitarra d’en Jimi Hendrix, al bigotet de Hitler, al mostatxo d’Stalin… i a tants d’altres llocs que anireu descobrint.
Us parla Lord Bergudam Ílitx Okazaki von Mifflestein-Olhurr du Zézayer con los Cojones Colgando, altrament conegut com biomoz (per Bergudam, Ivanòvitz, Mifflestein, Olhurr i Zézayer) per a servir-vos. El meu ego competirà per acaparar l’atenció amb el de n’Oceau, virtuosa senyoreta que sembla ser que ja duu les de perdre amb aquest nom tant curt.
En fi, salutacions cordials i desitjos d’imminent desfogament genital en coŀlectivitat per a tots els nostres lectors (que ens consta que no són ni seran pas molts).
Sens dubte una visió paradigmàtica i al seu torn exceŀlent de la cosmovisió postmodernista en la que estem submergits de ple, com tres glaçons en una copa del vodka de Roberto Cavalli, recentment aparegut a les millors establiments gourmets sota l’eslògan La moda també es beu; enginyós en tant que subtil, pel petit matís ortogràfic amb el que juga… tot i així és ben plausible que les ments més avesades sospitin d’una xamba prodigiosa, pur atzar lingüístic, el mateix atzar que fa que una moneda pugui caure de cantó quan llençada a l’aire, el mateix atzar que ens duu a ser qui som, a l’auspici de la cosmovisió postmodernista en la que estem submergits de ple, com tres glaçons en una copa del vodka de Roberto Cavalli, recentment aparegut a les millors establiments gourmets sota l’eslògan La moda també es beu; enginyós en tant que subtil, pel petit matís ortogràfic amb el que juga… tot i així és ben plausible que les ments més avesades sospitin d’una xamba prodigiosa, pur atzar lingüístic, el mateix atzar que fa que una moneda pugui caure de cantó quan llençada a l’aire, el mateix atzar que ens duu a ser qui som…
[COMENTARI ESCURÇAT PEL MODERADOR: ULLERAPASTOSOS AMB VERBORREA, MORIU!]
Esteu com una cabra, els dos XDDD
I a veure si treieu el comentari per defecte, productes de relacions sexuals.
P.D: Llarga vida a Red Dwarf! (I sí, tot això està fora de lloc
)