Llegeixo fulls en blanc, llegeixo contes i llegeixo novel·les.
Llegeixo el passat el futur i el present, llegeixo mirades, llegeixo somriures, llàgrimes, arrugues i pell. Llegeixo problemes i solucions Observo paraules, analitzo lletres i invento vocabularis nous.
Ho veig tot i no veig res. Capto sospirs, capto somnis, viatges infinits, i fantasies intimes
Veig gent bonica, gent lletja, gent perfecta i imperfecta, gent que viu i gent que mor, desgracies i grans espectacles, guerres i actes mundials de pau. Veig amor i odi.
Veig gent que dorm i gent que fa dies que no pot.
Veig taques de cafè, taques de tinta i taques de pintura.
De vegades, veig dibuixos, molts cops cares, altres peus.
Peus de tots els colors.
Vermells. Verds, liles i blaus.
Peus lletjos en general.
Els talons em fan mal.
Em fa por que algun dia hi hagi una invasió de robots malvats que s’alimentin de iogurt ensucrat.
Em fan por els miralls que es reflecteixen entre si i m’hi posen pel mig.
Em fa por que la pica s’endugui tot allò que més m’agrada.
Em fa por que algú em confongui amb una croqueta gegant.
Perquè no m’agraden les croquetes, i menys gegants.
Em fa por contar dies del calendari i no poder viure’ls mai mes.
Em fa por que em llepin els gats
i que els gossos em fugin.
Però el que més por em fa, es viure en un mon de mitjons grisos.
Com podeu veure soc una persona plena d’ulls i carregada de pors.
No se en quin dia visc i molts menys segueixo les hores.
Encara que tot i dormir malament, no em nego mai un somriure.
I ni tan sols puc mirar en direcció al sol.
Ningú pot mirar vers el sol. Veus, captes, llegeixes… i que sents? Només un grapat de pors? Quina valentia la teva! A mi em fa por somriure i no saber en el dia que visc… Un petó!
i no hi ha mes faltetes xk no mhe entretingut a posar-les.. ^^
deixans el món que tant tems a mi i al meu calaix.