La meva mà es converteix en un arquet verge, planyívol… i sento les cordes que tu sola tenses i relaxes i l’aire s’emplena d’un cànon de panteixos, de sospirs alats. Un pizzicato virtuós sacseja la teva espinada… Vull abandonar-me a un fantàstic solo, a un frenetisme incaut, des dels dits del teu peu, fins a les pestanyes titiŀlants…
I el repic inconegut del triangle enmig d’una bacanal del so.
Puc prémer les tecles del teu cos i arrencar-los simfonies, cants de glòries, kyries i concerts. Percuta’m! Colpeja’m, sadolla’t amb violència impura, deixa que parli Zarathrustra, que ens n’anem a prendre pel cul i l’orquestra continuï tocant contra l’arc dels teus malucs. Embogim per la màgia de la flauta, alegrem-nos-en per l’himne i plorem pels rèquiem. Resseguim les línies del pentagrama amb la disciplina d’un tren de cinc rodes paraŀleles que, foll i amb l’art com a únic combustible, avança sense fre cap a l’apoteosi.
La carícia d’una batuta desperta el ball més fascinador…
Que els esperits dels grans i les ombres dels que els perseguiren presideixin aquest recital en la intimitat. Aquesta orquestra de dos, aquest duo d’infinits instruments que s’acoblen, que criden, que s’entortolliguen en la més perfecta de les danses, amb una coordinació impossible d’assolir amb simples assajos. Amb una coordinació a la que només s’arriba amb el desig, ignorant-nos i reduint-nos a un més en l’obertura i sense enyorar la nostra individualitat fins a l’entreacte. Un cor d’àngels amb vocació d’arribar a ser Déu, sirenes a les roques… amants al seu auditori de plaer.
Un repic dels dits al ventre és una minúscula exclamació de sorpresa, les pessigolles són un cant de riure, els petons deixen anar sons celestials…
La imatge és obra de Mariano Villalba, en un tribut a Man Ray i ha estat trobada gràcies a Té la mà Maria
An equal music és un llibre escrit per l’angloindi Vikram Seth al 1999, traduït al català per Albert Torrescana amb el nom d’Una música constant. El 50% dels redactors d’HollowFausto Cannibal el recomanarien fervorosament al seus lectors. L’altre 50% encara no l’ha llegit.
