Esmorzar mirant per la finestra. Un bol llet semidesnatada amb cacau en pols m’escalfa les mans mentre en faig glops petitons, de rateta. Al fons, la ràdio escampa notícies, algunes s’enganxen a la paret i després costa treure-les. Cada cop que passo per allí davant recordo que 260 persones han mort en un terratrèmol… D’altres m’esquitxen directament i en faig ferum tot el dia. Per exemple no puc deixar de recordar que l’aviació israeliana bombardeja molts palestins que no llencen cohets. I llavors cuino pensaments… I de sobte, una bombolla d’oli bullent em cau a la mà i em crema com un jueu en un forn. Quants palestins han matat els israelians? Fins als sis milions no cal que la ONU es preocupi.
La vida no té gaire sentit. Som aquí per una reacció química i aquesta cantarella la tinc més enganxada que qualsevol de les coses que diuen per la ràdio. Una carrera univesitària no afavorirà que els teus àtoms es desintegrin millor o pitjor quan moris. Si en qualsevol moment pot venir un cohet de Hamàs i explotar-te al cul o potser reps una trucada d’Israel dient-te que fotis el camp de casa que en cinc minuts te la bombardegen, gratuitament i sense despeses d’enviament. Si els bombardejos t’impedeixen rebre o sentir la trucada, ells no deixaran de fer la seva tasca purificadora. En fi. No hi ha manera d’alleujar aquesta mena de por, aquest desconsol, res donarà sentit a l’existència humana. Tampoc ho farà que escriguis més o menys. Però hi ajuda. O almenys hi ha un subgènere humà que sol necessitar escriure per fer-se passar el nus a la gola d’una vida buida. I tanmateix, tenim la costum de fer anar algun suport que té molt menys sentit que la vida.
I és que avui dia tot Crist (tot i que probablement no existeixi) té una Moleskine. Alliberar pensaments en aquests suports que deia fa unes quantes línies, és car. 9€ la petita i 12 la gran. Em produeix una forta sensació de desassosec el fet de tindre una Moleskine. Allí hi van escriure Hemingway, Van Gogh i gent que la tenia molt llarga. Moleskine és una marca molt potent. Tant potent que la gent paga 9€ per un quadern que en deu costar 3 tirant llarg. Mite i fascinació. I m’indigno. No crec que em compri una Moleskine… perquè encara m’importen massa els meus diners. Tot i que tampoc tenen gens de sentit… i no s’hi pot escriure tant com en una Moleskine.
Vaig a veure si trobo alguna papereria oberta… O en el seu defecte una armeria.
jo tinc una moleskina <..>
pero em caic be!