La llum em perfora el crani i les arcades augmenten exponencialment. Dansa convulsa. I tan sols em cal la música somiada del Jack Daniels escolant-se entre els glaçons o de la xuclada del llimó que vé després del José Cuervo preceptiu.
De fet la simple menció de qualsevol espirituós precipita una sensació de fàstic acollonant. El vaivé del tren em remou els budells. Un xiulet, una veu enllaunada que avisa d’un destí que ni em va ni em vé. Propera parada, el No Res amb correspondència amb El meu Esòfag irritat pels Vòmits. Allí ho deixo. És de nit i no trigarà en deixar-ho de ser. Podria no sortir el sol.
Noto com la poesia esbarreja amb el vòmit i esquitxa al terra, esbarriant-se. L’alé fred que surt dels meus pulmons traspua banalitat. Ets com els demés. Alcohòlic de cap de setmana. El problema és que el cap de setmana cada cop comença abans. Si els dijous s’han convertit en part de l’oci, ara els dimecres també hi ha llocs on anar i coses que fer… gots que beure’s.
No vaig veure res, aquella nit. No vaig veure el travesti de metre noranta, no vaig veure com aquells que s’ho poden permetre jugaven a trencar cors i tampoc vaig veure com algú em fotia un braçalet, tampoc vaig veure com a tu, homòfob de merda, se’t llançava a sobre un italià famolenc.
En canvi vaig beure patxaran amb taronjada, vodka amb Grand Pomier, una Guiness, un xarrup de tequila, mig cubalitre de tequila amb llima (en 10 minuts), un altre xarrup de tequila i un Jack Daniels. Amb raó no vaig veure res.
Perquè ho he fet? Per atrevir-me a fer coses? Per a alliberar-me d’unes cadenes que només sé trencar begut? Suposo que el que en realitat vull té dos pits i unes natges de por. Em truca la noia que no m’he tirat per dir-me que el clau que no hem compartit no l’ha deixat embarassada. Doncs molt bé. No cregueu que no estic preparat per això. A la nena, li posarem Ressaca.
PS: Per sort, la història que explica aquesta entrada ja és història… Lord Bergudam s’ha suïcidat a la russa polonesa (s’ha begut una ampolla de Belvedere i s’ha adormit a la neu) i ara, jo, l’Arcangelo, seguiré les seves passes.
així que Lord Bergundam era ric..
No pas. Només tenia 30 euros. Ben invertits foren.