Groenlandia

Ens trobem en aquesta situació, ella seu en una cadira, pren un cafè, llepa la cullereta i llegeix un llibre d’aventures. Ell la mira, es crema la mà amb la cigarreta i crida. I un cop concluït el primer acte el primer parell d’ulls, blaus i ametllats es creua amb el segon parell, ràpidament ella torna a les seves línies. Un pensa en com n’és de maca la noia que seu davant seu, l’altra pensa com de feliç seria viatjant arreu del món. I ara, en un segon tot canviarà, ella s’aixecarà i pagarà el seu cafè, ell també ho farà dos minuts més tard. Ella sortira al carrer, es posara el seu abric vermell i caminarà lentament, i mentre el fred crema la seva cara, acariciarà l’escorça de cada arbre i les fulles de les petites flors d’hivern. Ell sortira darrere seu, s’haurà deixat la jaqueta dins del cafè però no tindrà fred, es fixarà en ella, la seva manera de caminar, en les seves mans petites i vermelles, glaçades. Dos carrers més enllà ella s’aturarà i mirarà l’aparador d’una petita tenda de bombons.

Ell s’aturarà també, i s’adonarà de que no duu la jaqueta posada. Tres minuts desprès ella seguirà avançant, quan ell passi per davant d’aquella tenda hi entrarà amb presses i comprarà la caixa que faci més goig. Quan surti haurà perdut de vista la noia, la buscarà amb la mirada entre la gent, desesperat correrà carrer avall i comprovarà que tampoc hi es i més tard, derrotat seurà en un banc moll per la boira. Ella l’estarà seguint tot aquest temps amb la mirada, des de l’entrada d’una altra cafeteria, somrient, i quan ell s’aixequi del banc i comenci a caminar de nou, primer cap a la cafeteria, on s’havia deixat la jaqueta, ella es posara els seus guants de color blau marí i el seguirà. A mig camí ell llençarà la caixa de bombons a una paperera i ella la recollirà quan hi passi pel cantó. Mentre camina obrirà la caixa i n’agafarà un.

Quan ell sigui a l’altura de la cafeteria ella s’aturarà a una distancia prudencial i s’esperarà. Ell, desprès de recollir la jaqueta sortira al carrer i buscarà una parada de metro, baixarà, agafarà una de les dues direccions i unes sis parades més tard, pujarà les escales, sortira al carrer, aquest cop abrigat, i acabarà el seu trajecte en un edifici alt, de dotze plantes, de color vermell totxo, enfosquit per la pluja fluixa que cau. Obrirà la porta i entrarà, aquí es on ella el perdrà de vista. Ella tornarà a casa tot pensant escapar-se al nord, mentre menja bombons mig desfets per la calor del metro. Mitja hora més tard també obrirà la porta de casa seva, deixarà la caixa de bombons a la cuina, encendrà la calefacció, seurà en una butaca verda del menjador, es posarà una manta per sobre i somiarà, somiarà edificis vermells, caixes de bombons, somiarà en flors, en núvols, en neu, en l’hivern, i el seu petit cor s’escalfarà.

Advertisements
Published in: on Novembre 15, 2009 at 2:20 pm  Feu un comentari  

The URI to TrackBack this entry is: https://faustival.wordpress.com/2009/11/15/groenlandia/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: