El dia de les joguines

El dia 7 de gener és festiu car està inclós en les vacances nadalenques. És un bon dia per anar retirant els guarniments de les festes, per desar el pessebre i per fer inventari del munt de regals que s’hagin pogut rebre el dia anterior.

Per als nens, és un dels dies de l’any que més gaudiran dels seus regals, ja que els aprofitaran amb tot el temps del món i fruiran de la novetat que suposen. Molts pares tornaran a treballar i sovint caldrà deixar l’infant a l’empara dels parents, del personal de servei, o a la seva pròpia. Així que, no és extrany imaginar alguna criatura descobrint joguines per si sola un dia com el 7 de gener.

Una criatura qualsevol que, per exemple, viu dalt d’una torre altíssima, envoltada de pluja, llamps i trons. No li’n cal baixar. Dins de casa, té més espai del que necessita. És petita, petita. I el pis és gran, gran. I, de fet, ocupa el seu temps en altres afers ben diferents d’aquestes consideracions: té més joguines de les que podrà arribar a tenir constància. Un simple desig fa que caríssims objectes es materialitzin davant seu, com si la matèria es pogués generar espontàniament. Les joguines s’acumulen en ziggurats impossibles, en un ordre tant precís i vast que, una sola mirada el jutja caòtic. Fins i tot, potser, alguns racons del pis deuen estar bastits i governats per les joguines.

Mentre el nostre pensament la fita, juga amb uun tren elèctric que transporta imaginaris viatgers de l’àtic primera a l’àtic segona. A la falda hi té un llibre amb il·lustracions desplegables que, de sobte, aixequen el vol, trenquen els seus grillets de cartró i, a cada llampec, dibuixen terrorífiques ombres a la paret. Res és el que sembla. Ningú li pot fer res. No hi ha ningú al pis, només ella i qui ella es vulgui imaginar. Ella té la clau i el forrellat de la seva imaginació. Només hi entrarà qui ella voldrà.

S’obre una finestra de cop. Ha estat el vent. De fora ve un brogit estrany. El brogit que una de les seves joguines, una gravadora, enregistra quan no diu res. Un brogit que no és cap soroll en concret, però un so, sens dubte. So de màquines, de vehicles… de… gent? Que hi deu haver allí fora? Més nens amb el seu trenet elèctric? Bah quina follia. Ella està sola.

Anuncis
Published in: on gener 7, 2010 at 9:56 pm  Feu un comentari  

The URI to TrackBack this entry is: https://faustival.wordpress.com/2010/01/07/el-dia-de-les-joguines/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: